Comissió Intermunicipal d'Urbanisme - CIU : la lluita per l'urbanisme democràtic al Baix Llobregat (1976-1979) / José Fernández Segura, Elionor Sellés i Vidal
Fernández Segura, José


En: 136246 1960 - 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Museu d'Història de Catalunya : Cossetània, 2012. p. 457-467
 (Moviments socials) 
Bibliografia.

Tothom al carrer! : 1960-1979 la lluita antifranquista al Baix Llobregat / Elionor Sellés i José Fernández
Sellés i Vidal, Elionor


Sant Feliu de Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, cop. 2013
136 p. : il. ; 24 cm
Catàleg de l'exposició.
ISBN 9788494071010

El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX. Memòria de dues organitzacions feministes del Baix Llobregat. Infoemacions documentals i records personals (1976-1981). Marta Estruch i Pilar Macià / [ressenya de: ]Elionor Sellés
Sellés i Vidal, Elionor


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 16 (2010) , p. 95-96 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
- Estruch, Marta ; [et al.]. El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX. Memòria de dues organitzacions feministes del Baix Llobregat. Infoemacions documentals i records personals (1976-1981) / Marta Estruch ; Pilar Macià. Barcelona : Institut Català de les Dones i Memorial Democràtic, 2009

La Vaga de la Roca (1976-1977), una generació després / [Ressenya de:] Elionor Sellés
Sellés i Vidal, Elionor


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 15 (2009) , p. 121-122 : il. (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
- Alonso, Albert; Campmany, Josep; Casasola, Jerónimo; [et al.]. La vaga de la Roca (1976-1977), una generació després. Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2008

El Nou moviment obrer al Baix Llobegat (1962-1976) / José Fernández Segura, Elionor Sellés Vidal
Fernández Segura, Josep


En: 000447 Constructors de consciència i de canvi : una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat] : Edicions del Llobregat : Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, 2009. p. 299-330
 (Estudis) 
Referències. Notes. Inclou entrevistes.

Exili i memòria / Elionor Sellés, Agnès Bioxader i Corominas, Assumpta Montellà



En: Perspectiva escolar, núm. 338 (octubre 2009), p. 2-53
Conté: Viatge a l'incert. L'exili del 39 i la memòria/ Elionor Sellés i José Fernández; L'exili i la maternitat d'Elna/ Agnès Boixader i Corominas; El paper de la dona en la nostra història. L'exili de les dones el 1939, un exili especialment dur/ Assumpta Montellà; L'exili científic republicà/ Joan Lloret Pastor; El Museu Memorial del camp de Ribesaltes: per la preservació de les memòries i el dret a la història/ Marianne Petit; El tema de l'exili a "Els nens de Rússia"/ Magí Crusells; Luisa Fernández, el mirall d'un segle/ Mónica García Mariñoso; Bibliografia complementària/ Biblioteca Rosa Sensat.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 [Fitxer informàtic] / Elionor Sellés Vidal; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Sellés i Vidal, Elionor


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2005
Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
1 fitxer electrònic
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, Bienni 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. Inclou cronologia 1964 - 1978 i apunts biogràfics dels obrers entrevistats.
ISBN 84-689-5363-6

En la primera part de la tesi s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 / Elionor Sellés Vidal; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Sellés i Vidal, Elionor


Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
710 p. : il., gràf.
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, Bienni 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. Inclou cronologia 1964 - 1978 i apunts biogràfics dels obrers entrevistats.

En la primera part de la tesi s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 / Elionor Sellés i Vidal
Sellés i Vidal, Elionor


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 285-309 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida pel doctor Joan Oliver i Puigdomènech, llegida a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 3 de novembre de 2005. Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou resum bilingüe català-anglès.

En la primera part de la tesi que presentem s'aborda el naixement de Comissions Obreres i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar l'entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcat des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. I de l'altra, el moviment s'organitzarà a través de coordinadores en les quals s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i de després de la guerra, les fonts orals revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones, que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver estat capaços d'imposar una societat democràtica amb un fort component social. La fi de la dictadura no es pot entendre sense l'enfonsament del sindicat vertical i sense la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència de l'activitat impulsada per Comissions Obreres.

El Moviment obrer 1939 - 1978 / autors: Dolors Freixenet Mas, José Fernández Segura, Elionor Sellés Vidal ; il·lustracions: Joan Parra Pagán
Freixenet i Mas, Dolors


[Sant Feliu de Llobregat] : Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1998
[40] f. : il. ; 30 cm (Descobrim el Baix Llobregat, 4) 
Fitxes didàctiques.
ISBN 84-7826-948-7